Desheretament d'un fill

L'acció d'una filla que no va visitar el seu pare després d'assabentar-se de la seva malaltia no ha estat motiu suficient per justificar ser desheretada per maltractament o abandonament, ja que no era responsable de la manca de relació afectiva que existia entre ambdós, ja que va ser el pare qui la va abandonar de petita.

És així com recentment el Tribunal Suprem (TS) ha resolt una controvèrsia sorgida quan aquesta filla va prendre consciència que havia estat desheretada pel seu pare en testament, citant les raons assenyalades. La filla va impugnar la causa de desheretament i va reclamar la llegítima. Tot i que va reconèixer tenir coneixement de la malaltia del seu pare, va al·legar que ha crescut amb la seva mare i el seu pare mai va intentar tenir contacte amb ella des que es van separar de petita.

Els familiars afavorits pel desheretament van reconèixer els fets, però van imputar el que va passar a la mare, afirmant que va fer tota mena d'impediments perquè el pare no tingués una relació normal amb la seva filla, actitud que la mateixa filla va mantenir quan va arribar a la majoria d'edat. 

Els tribunals van desestimar la demanda i van recriminar a la filla el seu comportament després d'assabentar-se de la greu malaltia del pare.

 

No obstant això, ara el TS ha estimat el recurs de la filla, a qui no es pot culpar de la ruptura del vincle afectiu perquè només tenia set anys quan els seus pares es van separar i va començar l'absència de contacte i relació. Si tal relació no es donava a partir de la separació, realment la que va ser abandonada pel pare és la nena, que ha desenvolupat tota la seva vida sense la presència d'un pare que complís tots els deures paternofilials.

A més, no consta que el pare hagi fet cap intent d'iniciar una relació amb la seva filla un cop aquesta complia la majoria d'edat. Tampoc el desheretament justifica l'acció de la filla en conèixer la malaltia del pare i no visitar-lo. Si això va causar danys o patiments al pare quan va sentir que la seva mort era propera, no és imputable a un comportament reprovable a la filla.